Trans (més enllà)

Anterior Següent

Sobre l'escenari descobrim Neus Asencio, Clara Palau, Daniel Ranieri, Raúl Roca i Ian de la Rosa. Els seus noms són els actuals, però no amb els que van néixer. Tots han canviat de gènere. Aquesta és l'aportació principal d'aquesta peça: interrogar-nos, més incisivament que mai, sobre allò que és ser home o dona, sobre allò que això significa corporalment i psíquicament.

Els cinc intèrprets apareixen a l'escenari, es col·loquen en posició semicircular, envoltats d'un ciclorama, com si fos una crisàlide. La llum és blanca, dolça, bella. Descobrim que la paraula trans no té un significat precís. Cadascú explica la seva pròpia història. Cada relat es creua amb un altre testimoni... és el moment de la revelació, la transformació, l'espai públic... Tot avança sense anomenar les escenes, amb una fluïdesa perfecta. Sovint ens costa pensar que ella o ell no hagin nascut al cos que veiem, fins al punt que creiem evident que aquest és l'embolcall que els és propi.

Ens trobem, doncs, davant d'una peça sensible i pertorbadora aplaudida a mitja Europa i més enllà de les seves fronteres.